Què és la neuroarquitectura? Imagina com seria el món si els arquitectes dissenyaran edificis encara més eficients, com escoles que estimulin l’aprenentatge, hospitals que potenciïn la recuperació dels pacients i els facin sentir menys dolor, llocs de treball que millorin la creativitat i la cooperació. Des de l’època de Vitruvi, els arquitectes es preocupen per l’impacte que els seus edificis generen en els seus usuaris. Però si és tan antic, llavors … Què hi ha de nou en ella?

Avui sabem que la nostra consciència és extremadament lenta, i que sovint el nostre cervell ha de fer-nos actuar abans que tinguem temps de pensar en la situació. Per exemple, quan rellisquem podem recuperar l’equilibri sense caure. Totes les reaccions necessàries per evitar la caiguda es produeixen molt ràpidament, de forma automàtica. Això demostra que els nostres instints són més ràpids i que són capaços de prendre el control de la situació abans que ens n’adonem.

Però, què té a veure tot això amb l’arquitectura? Una millor comprensió del cervell, especialment dels pensaments que romanen per sota de el nivell de consciència, pot ajudar els arquitectes a dissenyar edificis que impactin en els seus usuaris d’una manera encara més profunda. La comprensió de l’instint de supervivència, les emocions i la plasticitat de el cervell, entre d’altres, faran de l’arquitectura una eina encara més eficaç per al canvi de comportament. Els edificis es dissenyaran tenint en compte no només l’estètica i la funcionalitat, sinó centrant-se en els impactes generats en nivells més profunds del nostre organisme, que escapen a la percepció conscient.

Per descomptat, tot això és només el principi! Encara tenim un llarg camí de descobriments per davant … Però algunes idees que podem trobar com branques d’aquesta ciència són les bones sensacions que aporten i la comoditat, creativitat i resolutivitat que d’això en parlarem també.

Bones Sensacions Gràcies a la Neuroarquitectura

Segur que si has estat dins d’un spa has notat com la sensació de calma i pau t’ajuden gràcies a materials com la fusta, pedra i per suposat la llum natural. La neuroarquitectura vol comprendre totes aquestes sensacions i poder mesurar-les, mesurar l’activitat cerebral i crear i generar espais a través de la tecnologia. Gràcies a la freqüència cardíaca es poden registrar també els nivells d’estrès i ansietat. Finalment a través del Big Data es poden interpretar els resultats i oferir solucions eficients. A més, gràcies a la realitat virtual es poden recrear espais i mesurar com de còmodes podem arribar a sentir-nos en diferents espais.

Podem ser més resolutius, més creatius i estar més còmodes

Ja sigui en sales d’espera, col·legis o en habitacions d’hospitals, la neuroarquitectura pot ajudar a tenir un bon impacte en la salut. A més pot fomentar la creativitat i la productivitat dels alumnes a les escoles. El contacte amb la natura pot sense dubte millorar la nostra salut com ho demostra també l’arquitectura Biofílica.

El temps dirà finalment on acaba tot però si ha de comptar el nostre vot, sense dubte la neuroarquitectura el tindrà.