Avui us convidem a fer una ullada i viatjar amb nosaltres amb aquestes maravelles de la construcció. Has estat mai a cap d’aquestes? Deixa’ns el teu comentari dient què et semblen o inclós si tens pensat visitar-les en un futur.

Hagia Sophia – Istanbul, Turquia

Hagia Sophia (o Santa Sofia) és d’una bellesa arquitectònica i un important monument tant per a l’Imperi Bizantí com per al Otomà. Fa temps va ser una església, més tard una mesquita, i ara un museu a la República Turca. Sigui el que sigui, Santa Sofia sempre estarà ben valoritzada dins del seu temps.
La mística ciutat d’Istanbul va albergar moltes civilitzacions des de fa segles, de les quals els Imperis Bizantí i Otomà van ser els més famosos. La ciutat avui en dia porta les característiques d’aquestes dues cultures diferents i segurament Santa Sofia és una síntesi perfecta on es poden observar els efectes tant de l’Otomà com de l’Bizanci sota una gran cúpula.

The Guggenheim – Nova York, EUA

El Museu Guggenheim va sorgir de les activitats de col·leccionisme d’art de Solomon R. Guggenheim (1861-1949), qui va ser en part hereu d’una fortuna feta a la indústria minera americana pel seu pare, Meyer Guggenheim. Salomó va començar a col·leccionar art abstracte en el decenni de 1920 i en 1939 va fundar el Museu de Pintura No Objectiva per exposar la seva col·lecció a la ciutat de Nova York. Aquest museu, que pertanyia i era administrat per la Fundació Solomon R. Guggenheim, va passar a anomenar-se Solomon R. Guggenheim Museum a 1952.

El Museu Guggenheim té una àmplia col·lecció de pintura europea de tot el segle XX i de pintura americana de la segona meitat de segle. El museu té la col·lecció més gran de el món de pintures de Wassily Kandinsky i una rica col·lecció d’obres de Pablo Picasso, Paul Klee i Joan Miró, entre altres. L’escultura moderna també està ben representada.

Taj Mahal – Agra, Índia

Poc cal dir d’aquesta meravella arquitectònica. És un immens mausoleu de marbre blanc, construït a Agra entre 1631 i 1648 per ordre de l’emperador mogol Shah Jahan en memòria de la seva esposa favorita, el Taj Mahal és la joia de l’art musulmà a l’Índia i una de les obres mestres de patrimoni mundial universalment admirades.

Dancing House – Praga, República Txeca

La Casa de la Dansa (Dancing House) és un notable i magnífic edifici que s’ha convertit en una part integral de Praga. Hi havia espai lliure a la cantonada de passeig marítim de Rasin i la Plaça de Jirásek des de 1945. La casa, que es trobava aquí, va ser destruïda el 14 de febrer de 1945 per les bombes dels avions nord-americans quan els americans van confondre Praga amb Dresden. Després de la neteja final de la runa en 1960 l’anterior govern havia estat discutint sobre el propòsit d’aquest lloc durant més de 30 anys.

Dancing House va ser dissenyada per l’arquitecte croat Vlado Milunic juntament amb Frank O. Gehry i l’arquitecta britànica d’origen txec Eva Jiřičná. Com a resultat d’aquesta cooperació va néixer una veritable obra mestra, que en la seva estructura de formigó alberga nou pisos i dos pisos subterranis.

En l’actualitat, l’edifici serveix com un hotel de luxe acabat d’inaugurar, que ofereix 21 luxoses habitacions amb vistes inoblidables a el Castell de Praga, un cafè i un restaurant a l’últim pis. A la part superior de la casa es troba una sorprenent terrassa panoràmica on es pot admirar la ciutat i el seu horitzó.

L’edifici va guanyar el seu nom gràcies a les torres que s’assemblen a les famoses figures dels ballarins, Ginger Rogers i Fred Astaire. Una torre de pedra representa la ballarina i una torre de vidre a la seva parella femenina. A la part alta de la torre que simbolitza a la ballarina hi ha una cúpula amb la construcció de tubs de metall recoberts amb malla d’acer inoxidable. La cúpula està embolicada en un cabell imaginari i simbolitza el cap d’una medusa.

Château de Chenonceau – Chenonceaux, França

El Castell de Chenonceau, obra mestra de el Renaixement, encanta per l’enlluernadora blancor de les seves parets i les sexis corbes de les seves torretes. Es destaca per un estil molt bonic i femení que revela la predominació de les considerables dames de la història en la seva arquitectura. La torrassa i el pou són els únics vestigis dels seus orígens medievals, que van ser destrossats al llarg de la s. XVI per Thomas Bohier, llavors secretari general de finances del rei Francisco I.

Bohier va col·locar les primeres pedres de el d’avui edifici sobre els pilars d’un obsolet molí fortificat pujant el castell sobre el riu. El cos primordial, quadrat, té alguna cosa d’especial per a l’època: les estances estan disposades les dues bandes d’un vestíbul central, comunicades per una escala recta de manera directa inspirada dels palaus venecians. La singularitat d’aquesta disposició troba continuïtat en la galeria de dues plantes que Catalina de Medici va manar crear sobre el pont que franqueja el Car.