A Construccions Bernal no només ens agrada compartir les nostres construccions i reformes, sinó que també ens agrada veure altres obres que ens poden servir d’inspiració. Com son els casos que us compartim a continuació. Estem segurs que us agradarà tant com a nosaltres.

1. Cases cub – Rotterdam, Països Baixos
Una prova més que Rotterdam, als Països Baixos, és un veritable punt de trobada de l’arquitectura moderna; aquests 38 cubs interconnectats ofereixen una vida realment única. Les Cases Cub, com se les coneix, van ser dissenyades per l’arquitecte Piet Blom i construïdes al carrer Overblaak, sobre l’estació de metro de Blaak, a Rotterdam.

Blom va dissenyar aquests innovadors espais habitables amb la premissa de “viure com un sostre urbà” i va prendre l’espai habitable tradicional en forma de cub, el va inclinar 45 graus i el va col·locar damunt un piló en forma d’hexàgon. Els cubs estan interconnectats i el dissenyador descriu el projecte com un poble on cada cub (casa) representa un arbre i tots els arbres (cases) junts creen un bosc.

 

2 Temple del Lotus -Nova Delhi, Índia
Construït el 1986 per l’arquitecte iranià Fariborz Sahba, el fàcilment reconeixible Temple del Lotus, situat a Nova Delhi, és un dels monuments més notables de la ciutat. L’edifici és una casa de culte de la fe bahà’í i l’estructura segueix els requisits arquitectònics de la religió que totes les cases de culte tinguin 9 costats de forma circular.

L’estructura s’inspira òbviament en una flor de lotus, ja que inclou 27 “pètals” individuals revestits de marbre blanc que formen els 9 costats del temple. El marbre de l’exterior procedeix de Grècia i és el mateix que es va fer servir per a molts altres monuments antics i altres cases de culte bahà’ís. Els 26 acres de terreny que envolten el temple també inclouen 9 estanys i un jardí. El bell edifici ha guanyat nombrosos premis d’arquitectura i ha aparegut a centenars de publicacions al llarg dels anys.

3. Marie-Elisabeth-Lüders-Haus -Berlín, Alemania
Al districte governamental de Berlín hi ha la interessant i singularment dissenyada Marie-Elisabeth-Lüders-Haus. Acabada el 2003 per l’arquitecte alemany Stephan Braunfels, aquesta estructura té moltes característiques interessants, potser la més notable sigui el Gran Saló, amb dues grans obertures circulars.

La instal·lació, que també acull la Biblioteca Parlamentària, porta el nom de Lüders, que va ser fonamental en la lluita pels drets de la dona a Alemanya, i commemora tot el seu treball dur i els seus avenços. El lloc on es va construir l’edifici és el de l’antic Mur de Berlín i el disseny modern de formigó de l’edifici pretén reflectir la freda història i el passat socialista d’Alemanya.

4. Capella dels cadets de l’Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units -Colorado, EE.UU.
La Capella dels Cadets de l’Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units, al nord de Colorado Springs, és un disseny força controvertit, però ara s’ha convertit en una peça d’arquitectura nord-americana molt apreciada. Aquesta obra notable fa uns impressionants 150 peus d’alçada i 280 peus de longitud. La construcció és estructura d’acer amb panells individuals d’alumini. Entre cada secció hi ha un buit que s’omple amb vidres de colors que creen una bellesa sorprenent quan és a la capella.

Dissenyada per l’arquitecte nord-americà Walter Netsch i acabada el 1962, la capella va ser concebuda per allotjar tres àrees de culte individuals dins de la mateixa estructura. Al nivell superior es troba la zona protestant, sota la qual hi ha espai per a les religions catòlica i jueva, així com una sala budista. El nivell inferior es fa servir per a les sales de reunions i un espai per als serveis islàmics.

5. Estadi Nacional de Pequín – Pequín, China
És possible que reconegui aquesta peça arquitectònica fàcilment identificable pels Jocs Olímpics d’Estiu de 2008. Conegut oficialment com a Estadi Nacional de Pequín, però anomenat afectuosament “Niu de Ocell”, aquest interessant estadi es va construir el 2007 com a preparació perquè la Xina acollís els Jocs Olímpics d’Estiu.

El disseny de l’estadi, que es va inspirar en l’estudi de la ceràmica xinesa, va ser presentat per l’estudi d’arquitectura suís Herzog & de Meuron i la construcció va costar 428 milions de dòlars. Tot i que al principi s’havia previst un sostre retràctil, aquest es va eliminar del disseny, però va inspirar l’estructura d’acer d’aspecte “aleatori”, ja que seria una manera d’amagar els suports del sostre. Després de les Olimpíades, la icònica estructura va patir la manca d’ús i de grans esdeveniments, però avui dia, pel que sembla, obté prou ingressos com a atracció turística.

Què et semblen aquestes construccions? Deixa’ns el teu comentari i recorda que estem disponibles per a qualsevol obra que necessitis